El ronc d'un gat sempre ha sigut símptoma de satisfacció i felicitat. De fet, la mateixa Reial Acadèmia Espanyola defineix el ronc del gat com l'acció i efecte de produir un tipus de soroll que demostra benestar.
Per al gat és innat; emet un so similar a una vibració continua en forma de so sord, buit i profund, amb una freqüència d'entre 25 i 150 vibracions per segon.
Però no se sap en certesa el seu significat. Investigadors britànics han descobert, després de realitzar diverses anàlisis, que els gats ronquen per aconseguir dels seus amos el que volen i a la natura, per reclamar ajuda en cas d'estar malament, o per expressar que no pensen atacar ni volen cap conflicte en situacions de tensió.
Tothom ha escoltat el curiós ronc d'un gat: algú l'acaricia i ell ronca. Malgrat tot, encara no se sap com aconsegueix fer aquest so. Hi ha diverses teories, però falta unanimitat. Es diu que el ronc s'origina a uns plecs o falses cordes vocals. També existeix la hipòtesi que assegura que el so es produeix gràcies a la contracció de determinats músculs de la laringe.
