Que el teu gat tingui paràsits mai és una bona notícia. Són freqüents i apareixen independentment de l'edat, raça o sexe, i a més, són molt incòmodes, molestos i irriten al teu gat.
Els paràsits interns es localitzen en l'intestí, a nivell cardiopulmonar o en altres òrgans.Els símptomes més freqüents quan un gat té paràsits són la diarrea crònica, el pelatge en males condicions, pèrdua de pes, distensió abdominal o vòmits. La parasitació pot afectar, fins i tot, a gatets lactants perquè, si la mare està infestada, transmet el paràsit als seus cadells a través de la placenta i de la llet.Per evitar-ho, cal desparasitar-lo si està infectat i després subministrar-li un antiparasitari adequat cada tres mesos.
Els protozous
La Giardia spp produeix giardiasi. Els seus símptomes són la diarrea, d'aguda a crònica, pèrdua de pes i malestar general. Existeix una vacuna preventiva, que s'aplica al gatet a partir de les 6 setmanes de vida i que es renova anualment.
El Toxoplasma gondii causa la toxoplasmosi, una infecció que s'adquireix per la ingesta de carn crua o poc cuita, verdures i aigües contaminades per la femta de gats parasitats.
La Leishmania spp produeix la leishmaniosi, que afecta gossos, persones i altres mamífers.
Els cestodes
Els dos més representatius són el Taenia taeniformis i el Dypilidium caninum. El primer es transmet al gat quan ingereix carn crua d'un animal infestat, normalment petits rosegadors. Aquest tipus de cuc pla es dona, per tant, en gats que cacen.Si apareix el Dypilidium caninum, s'han de buscar puces a casa o l'entorn. És la solitària del gat i el gos. La infecció es contagia a un altre gat quan ingereix una puça infectada durant el poliment diari.
