Els colors del gat
Els gats tenen un mantell preciós, herència dels seus avantpassats salvatges. És aquesta evolució i la seva combinació amb la transmissió genètica la que ha donat lloc a la diversitat de colors i dibuixos del seu pelatge, que avui veiem en les diferents races.
El color i el to del teu gat depenen, bàsicament, de la melanina i els seus dos components: l'eumelanina i la feomelanina. És la combinació d'ambdós -en major o menor mesura- la que defineix el color de l'animal. L'eumelanina produeix el marró i el negre i la feomelanina, el vermell i el groc. Es combinen, mesclen i donen com a resultat, el teu gat.
Tal com es produeix en els humans, aquest color de pèl està determinat per la quantitat de melanina transmesa genèticament pel pare i la mare al cadell en el moment de la concepció. És a dir, és la suma dels dos gens la que defineix el color del nou gatet:
Tonalitats intenses: els colors intensos, com el negre, xocolata, canyella i vermell, estan determinats per un gen anomenat 'dens'.
Tonalitats suaus: el gris, crema, lila o blau són colors més tous, propiciats per un gen anomenat 'diluït'.
El gen vermell té la particularitat de determinar, segons combinació, si el fill és de color pur o si combina tonalitats intenses o suaus. Aquest darrer cas és el que es denomina carey.Blanc: el blanc és el color que predomina en els gens que no són els abans esmentats i sol aparèixer mesclat amb els altres a causa de la combinació genètica. És un gen que neutralitza els altres colors i és possible que aparegui com a color pur si es produeix la fórmula adequada. Aquest gen pot provocar sordesa, sobre tot en els gats blancs d'ulls blaus.
La mescla de color del mantell amb la dels ulls acaba per definir de manera única a cada gat. Però és important recordar que el color dels ulls no està lligat directament al del pelatge, tot i que sí que existeixen alguns estàndards. Els ulls dels gats poden ser verds, blaus, marrons, or, coure i la llista segueix, en una extensa gamma de tonalitats.
